Hoy me gustaría hablar de dos pintores que seguramente son desconocidos para mucha gente, sobre todo Josep, pues hasta hace poco no se ha atrevido a exponer su obra. Pero sin duda alguna va a merecer seguir los trabajos de ambos.

De
Michele del Campo no me extenderé gran cosa, pues ya hablaré de él más concretamente cuando inaugure en septiembre su primera individual en la galeria
Mark Jason de Londres. Solo decir, que el próximo 18 de junio, inaugura en Barcelona, en la galeria Fernando Alcolea una muestra de su último trabajo, que si los anteriores eran buenos estos son aun mejor.
Josep Mª Jodar
Cuando Josep Jodar se convenza que es ya un buen pintor, (aunque sea figurativo), mi ciudad va a tener que añadir un nombre mas a la lista de buenos pintores de Mataró.
De la misma forma que yo hago con otros pintores con los que creo compartir camino, Josep se puso en contacto conmigo para hablar de lo nuestro, de la pintura. No se si le sirvió de mucho las conversaciones que mantuvimos, pero yo descubrí un talento, alguien autodidacta, que pintaba poco (lo que la vida le permite) y como hobby. Y era capaz de hacer fácil lo que a otros nos cuesta tanto, desde luego hay gente que ha nacido para pintar.
El texto que a continuación pongo, es de la sección Perfil de esta semana, de Laura Arias (gran periodista y mejor persona) que tan bien hace en el Tot Mataró.
Josep Maria Jodar, de grans passions
Docent de llengua anglesa, pintor i surfista
Laura Arias/Foto:Xènia Sola Especials - Perfils dimecres, 11 juny 2008
Aparentment, Josep Maria Jodar és un professor d’anglès que treballa a l’Institut Nord-americà de Barcelona. Concretament gestiona la secció d’exterior d’aquesta empresa d’idiomes. Però el cert és que aquesta feina és només el sou de Jodar. En el seu temps lliure, Jodar té una altra cara: és pintor. “No es pot viure de la pintura, has de tenir una feina paral·lela”, afirma Josep Maria Jodar.
Això, els llenços i els pinzells, que ha après a utilitzar de forma autodidacta, queden per a les estones més personals. “En el meu temps lliure pinto perquè és la meva essència que m’ha acompanyat tota la vida”, comenta el pintor. A més, assegura que només pinta allò que desitja: “De nen tens un cert virtuosisme, ho notes, ho noten i et van animant i sempre he pintat el què m’ha agradat”, explica Jodar. Per a Josep Maria, pintar significa molt. “Quan penso què és el què tinc, a part de la família i la feina, crec que sempre tinc aquest racó de la pintura que sempre m’ha acompanyat i ajudat en els bons i mals moments”, assegura el pintor. Però, de fet, ell és un home de grans passions. A banda de pintar ja fa ben bé dotze anys que va començar a anar a la platja a fer surf. Precisament aquest és el tema recurrent del seu art des de fa temps. Senzillament perquè, com la pintura, l’apassiona.
Tot va començar amb un reportatge televisiu en el què Jodar va conèixer la història del surf. Després d’investigar per Barcelona, va trobar una planxa de surf que abans eren més difícils de trobar. “La vaig comprar i vaig començar a ficar-me jo sol a l’aigua, i mica en mica vaig conèixer gent a la platja que feia surf”, relata Jodar. Des de llavors, no només el seu temps lliure, sinó també la seva pintura s’han impregnat de la cultura surfista.
“És una sort tenir platja”
Representar imatges del surf són com finestres al mar” afirma Josep Maria Jodar
Surf i pintura és una barreja explosiva. “El surf és un esport primitiu, com la pintura, i consisteix senzillament en agafar una planxa que sura i agafar onades que estan fetes per l’energia del sol i el vent”. Així mateix, el surfista defineix la pintura com l’acció d’enganxar pigments sobre una superfície i representar la realitat. O com a mínim, la seva realitat. Tot i que només fa dotze anys que va descobrir aquest esport, la platja sempre ha significat molt per a ell. “Sempre m’he sentit molt a gust a la platja. De petit m’escapava amb els amics vora mar i era com els nostre reducte, una mena de paradís on jugàvem”, explica. Ara per ara, també és un tresor inesgotable de paisatges per les seves pintures i paradís d’onades pel seu esport preferit.
APUNTS
Defineix-te
Quan desconec una cosa acostumo a ser introvertit, però amb les coses que m’apassionen sóc molt extrovertit perquè realment conec del què parlo
Un llibre
“Morning Glass”, de Mike Doyle
Una pel·lícula
“Con la muerte en los talones”, de l’actor Cary Grant i dirigida per Alfred Hitchcock
Un viatge
Sé que ha de venir aquest viatge, però no sé on
Un surfista
Miki Dora
Un somni
Que ens estimem